1. |
Contra el ciment
03:17
|
|
||
|
Barris de segona
que veuen passar el temps,
platges asfaltades,
formigó pertot arreu,
grues i bastides,
edificis, gratacels
que eclipsen
el sol de migdia.
Anem a la deriva,
sembla que hem perdut el nord,
hem venut el territori,
com sempre, al pitjor postor,
hem deixat que la cobdícia
ens sepulte les arrels
sota muntanyes de runa.
Sobren les paraules, és moment d'entrar en joc,
de sumar les nostres forces i aturar la destrucció.
És l'hora d'eixir al carrer, d'alçar la veu
contra el ciment que s'apodera del paisatge
Cases i més cases,
centenars de camps de golf,
centres comercials enormes,
hotels i urbanitzacions,
paradís de la rajola,
pàtria d'especuladors,
pirates de trage
i corbata.
L'horta és devastada
sense cap contemplació
mentre s'ompli les butxaques
un polític qualsevol
que no entén d'ideologies
ni projectes de futur,
que no té vergonya ni escrúpols.
|
||||
2. |
Lletania
03:20
|
|
||
|
Tantes paraules a cau d'orella,
tantes promeses a boca de canó,
tantes excuses intolerables,
tantes carícies que deixen cicatriu,
mai més, mai més, mai més
Tantes mirades corprenedores,
tantes històries de prínceps destenyits,
tantes ferides en l'amor propi,
tantes tragèdies de portes cap a dins,
mai més, mai més, mai més
Ja n'hi ha prou
d'agressions quotidianes
que resten impunes de nou:
és vital esgarrar el silenci
i guanyar la partida
al terror.
Tantes pregàries sense resposta,
tantes sentències
que arriben massa tard,
tantes esqueles en els diaris,
tantes denúncies
que són paper mullat,
mai més, mai més, mai més
Tantes galtades imperdonables,
tantes baralles
que se'n van de les mans,
tantes converses enverinades,
tantes mentides
que no deixen senyal,
mai més, mai més, mai més
Ja n'hi ha prou
d'agressions quotidianes
que resten impunes de nou:
és vital esgarrar el silenci
i guanyar la partida
al terror.
Tantes disputes acarnissades,
tantes distàncies que no s'han
respectat,
tantes seqüeles irreversibles,
tantes disculpes camí de
l'hospital
mai més, mai més, mai més
|
||||
3. |
Síl·labes de vidre
04:00
|
|
||
|
Em pregunte què ha fallat:
quin va ser el nostre error?
i no sé mai què respondre.
Ja n'hi ha prou
d'amagar la veritat,
de fingir el que no som.
Per què augmenta la distància
entre tu i jo?
És difícil acceptar
que la nostra relació
és una porta tancada
amb pany i clau,
que no es pot recuperar
un passat sense retorn,
que és moment de
plantejar-nos el final.
Mirarem de refer les nostres vides,
volarem cadascú pel seu costat.
Tractarem de mirar sempre avant
i no deixarem que la por
ens domine.
Queda l'amistat,
pots comptar amb mi
per al que necessites,
vine a buscar-me.
Queden els moments
que vàrem compartir,
queda la franquesa
i la complicitat.
Tinc un record meravellós
de tot el temps
que hem conviscut,
hem sigut inseparables
per molts anys;
tanmateix, ens destrossem
sense cap contemplació
ara que hem perdut les ganes
de lluitar.
|
||||
4. |
Línia 1
03:15
|
|
||
|
València consternada,
vestida de dol,
ciutat en penombra,
sinistre juliol.
Crespons i banderes,
silenci sepulcral,
semblants d'impotència
que mai no podrem oblidar.
Però com és possible?
Com ha pogut passar?
La gent es pregunta
i ningú vol parlar:
prou de comèdies,
volem la veritat,
sabem que el govern
té les mans tacades de sang.
No es pot negociar
amb el dolor,
ofendre les víctimes
de l'accident
sense pietat,
sense compassió,
aquesta és la gota
que fa vessar el got.
Per què tanta urgència
en la investigació
Per què tanta pressa?
De què tenen por?
No n'hi ha responsables,
no n'hi ha dimissions:
democràcia tocada de mort,
tocada de mort.
No cal buscar
nous arguments
per creuar les fronteres
de la indignació.
Alcem-nos dempeus,
sense consol,
paraules en l'aire,
terratrèmols en el cor.
|
||||
5. |
Pamflet
03:18
|
|
||
|
Corre la sang en Bagdad,
en Beirut, en la franja de Gaza
i en Afganistan.
Moren civils en Txetxènia,
Ruanda, Xiapas
i en altres indrets
del "tercer món"
que costa ubicar en el mapa
amb els ulls embenats.
Fins a quin punt és moral
que els països més rics
del planeta traguen profit
dels conflictes armats;
que la guerra supose
un negoci dels més lucratius
per al G8, que exporta el 80%
de les armes del món?
La indiferència és un crim
que es perpetra quotidianament
contra la humanitat.
Sense compassió
desviem la mirada impol•luta
cap a un altre costat,
amb el cor en un puny,
fingint que no som responsables,
que no som conscients.
Quin és el nostre paper?
Què podem fer nosaltres
per cloure el "mercat
de la mort"?
Hem de prendre partit,
no n'hi ha prou amb girar-nos
d'esquenes i fer com si res
no estiguera passant.
Som hereus d'una amarga esperança,
una escletxa de llum.
|
||||
6. |
València, 9 d'Octubre
04:18
|
|
||
|
Sonen les dolçaines
en el carrer Sant Vicent,
més de quinze-mil persones
volen fer sentir la veu.
Les paraules cobren força,
hem fet nostra la ciutat,
ja s'enlairen les banderes
per damunt dels nostres caps.
Missatges d'esperança
en els càntics de la gent,
el futur és patrimoni
de qui creu en el present.
És tan fàcil contagiar-se
de l'eufòria dominant,
bastirem els nostres somnis
sense por a flaquejar.
És València, 9 d'Octubre,
no podran fer-nos callar,
cridarem amb tantes ganes
que l'asfalt tremolarà.
Caminem com sempre,
avançant contracorrent,
la revolta és quotidiana
i n'hi ha molta feina per fer.
Salvarem tots els obstacles,
és qüestió de voluntat:
construirem una utopia
amb les nostres pròpies mans
Redreçarem la història,
mamprendrem un nou camí,
girarem la vista enrere,
lluitarem contra l'oblit.
Aprendrem de les errades
que hem comés en el passat,
escriurem en les façanes
que estem farts de claudicar.
|
||||
7. |
Euskadi batega
02:23
|
|
||
|
Van passant els anys
en silenci, amargament,
el dolor de tot un poble
cada volta és més patent.
Cal seguir buscant,
obrir nous camins de llum,
que l'esforç paga la pena
quan la pau és l'argument.
Un país contra les cordes
que respon amb un batec,
són profundes les ferides,
cicatritzen lentament.
Lladren els mastins
de la Santa Inquisició
amb la gola encesa en flama
i les urpes a l'aguait,
però encara n'hi ha un demà,
un futur engrescador,
com la pauta immaculada
d'una partitura en blanc.
|
||||
8. |
|
|||
|
Tinc una mania inconfessable
i és que m'encanta capbussar-me
en els teus ulls,
tocar-te en silenci,
besar-te lentament
per tot el cos.
L'alba ens sorprén
mirant-nos tendrament.
Després de la batalla
sempre ve la calma:
des del teu llit
tot sembla diferent.
Tinc una mania incontrolable
i és que m'agrada mossegar-te
en el bescoll,
ficar-te les mans
per dins de la brusa,
jugar amb els teus pits.
I arrancar els botons
dels teus pantalons,
amb tan poca destresa
que rodolem per terra
com si fórem
dos gladiadors.
Ja no aguante més,
vaig a rebentar,
sent calfreds per
la columna vertebral.
Quina sensació
d'immortalitat!
Com si tan sols existírem
en el món nosaltres dos,
com si acariciara els núvols
amb les mans...
Sent una alegria irreprimible
cada vegada que em desperte
al teu costat
i em ve a la memòria
la nit increïble
que se n'ha anat volant.
Isc al carrer,
camine entre la gent,
és hora de somriure,
és el moment d'escriure
cançons que parlen
del present...
|
||||
9. |
Comptat i debatut
02:37
|
|
||
|
Malaurat país de botiguers que trau la llengua a subhasta sense escrúpols, amb la cara descoberta i els mitjans de comunicació com a testimonis de la desfeta
país de paisatge hipotecat, venut a la divina providència: som hereus irresponsables i curts de mires
país que fuig de la lectura, no siga cosa que les lletres inspiren la revolta racional (i nacional) que necessita
país que aspira a sucursal, sanament regionalista, educadament dòcil, infinitament alienat
país de treballadors precaris que accepten qualsevol cosa, que assumeixen el rol indigne d'engranatge, que demanen permís per anar al lavabo i no senten vergonya
país de complexos i tergiversacions, capital de la censura i de la manipulació mediàtica
país de l'enveja i l'auto-odi, que nega i neutralitza però no basteix, que protesta flèbilment des de la barrera
país amnèsic, desmemoriat, que amaga la història en les profunditats de l'armari
país de la vacuïtat, de l'ortodòxia i el discurs unívoc: retre homenatge als prejudicis com a dogma de fe
país de polítics corsaris que menyspreen la sobirania popular, governants que són titelles dels empresaris, amos i senyors de la pompa i l'ostentació
país anònim, sense símbols, a la deriva del temps i de l'espai
país de putes, lladres i capellans, especuladors i proxenetes, taxistes furibunds i altres bestioles de Déu.
|
||||
10. |
Sense equipatge
05:45
|
|
||
|
Des del meu cotxe
és veu el cel tan net,
la mar en calma,
milers d'apartaments
a vora platja
que creixen com bolets.
Tornem a casa,
estem un poc cansats:
anit tocàrem
a una hora criminal,
però quin públic!
Ens van tractar genial...
Seguirem cantant ben fort
fins que ja no ens quede veu,
cantarem amb l'esperança a flor de pell.
Sense adonar-nos
el temps passa volant,
la carretera
és l'espina dorsal
d'un territori
que costa vertebrar.
Matem les hores
parlant de tot un poc,
sentint la ràdio,
somiant noves cançons.
Últim peatge,
pareix que ja estem prop...
|
||||
If you like Pau Alabajos, you may also like:
Sorry I'm So Sensitive
by Bea Stewart
The second EP from Northern Irish singer-songwriter Bea Stewart runs from gentle folk to pillowy pop ballads, all perfectly executed.
go to album
featured on Bandcamp Radio Mar 26, 2024
go to album
featured on Bandcamp Radio Mar 19, 2024
go to album
Six and Forty-Six
by Riccardo La Foresta & James Ginzburg
Percussionist and sound artist Riccardo La Foresta joins musician and producer James Ginzburg for a fluid collaborative experiment.
go to album
The Room
by Fabiano do Nascimento & Sam Gendel
featured on Bandcamp Radio Jan 9, 2024
go to album
Stirring Americana set to acoustic arrangements and topped by the legendary Alice Gerrard’s lovely, world-wise voice.
go to album
Michelle Stodart’s folk music captures hope in melancholy, addressing the transformational aspects of the most challenging times.
go to album
