1. |
Zàpping
02:52
|
|
||
En els diaris res de nou,
tot són històries per a no dormir.
La guerra esclata lluny d'ací
i mai no els esguita la sang
ni als periodistes ni als botxins.
La terra és plana perquè ho diu
l'informatiu de Canal9:
la pluja ocupa els titulars,
Camps inaugura un hospital,
successos, falles i futbol.
La mordassa quotidiana,
Les tisores de la Inquisició.
La mentida és moneda de canvi
en el regne de l'ambigïtat.
Estem farts d'observar
sempre el mateix angle
de la realitat.
L'apocal·lipsi ja ha arribat
a les pantalles de mig món,
via satèl·lit assistim
al nostre fatídic destí,
acomodats en el sofà.
El pa i el circ assegurats
per a un país anestesiat,
que ni tan sols mostra les dents
quan alguns membres del govern
són acusats de corrupció.
|
||||
2. |
Una nit a Berlín
03:01
|
|
||
Una nit a Berlín
a cos descobert,
sense escut ni cuirassa,
mirant-nos als ulls.
Una nit a Berlín
de grans confessions:
traiem els dimonis
a passejar.
Una nit a Berlín
deixant-nos la pell
en cada paraula
que pronunciem.
Una nit a Berlín
parlant del passat,
amb les galtes humides
i el cor fet un drap.
Una nit a Berlín
vagant pels carrers,
perdem, de seguida,
la noció del temps.
Una nit a Berlín
comptant cicatrius,
sumant les ferides
que compartim.
Una nit a Berlín,
seguim conversant,
contant-nos misèries
en un vell sofà.
Una nit a Berlín,
som dos confidents,
guardant les distàncies
per a un altre moment.
Una nit a Berlín
temptant a la sort,
intente besar-te
i no em correspons.
Una nit a Berlín,
ens quedem callats
durant una estona,
agafats de la mà.
Una nit a Berlín,
se'ns ha fet molt tard:
t'acompanye a casa,
abans de marxar.
Una nit a Berlín,
no cal dir res més,
amb aquesta abraçada
ens acomiadem.
|
||||
3. |
|
|||
D'acord, nosaltres som els utòpics,
idealistes, ingenus
que no fan més que somiar.
Però estem farts de creuar-nos de braços
mentre la terra s'afona sota els nostres peus.
D'acord, sabem que no som perfectes,
tenim els nostres punts febles,
però aprenem dels errors.
Almenys vivim amb la consciència tranquil·la,
perquè hem fet tot el possible per tal de canviar el món.
D'acord, nosaltres som els il·lusos
guardians de causes perdudes,
inconformistes tossuts.
Però hem dit prou, ja no volem refugiar-nos
darrere de les paraules, ara passem a l'acció.
D'acord, ens falta molta experiència,
convé sumar els esforços,
i els càntics de tanta gent,
però anem creixent, ens fem més forts cada dia,
mai no perdem l'esperança i seguim avançant.
|
||||
4. |
Hotel Van Belle
03:06
|
|
||
Estic en el teu llit,
fet un cabdell, sota els llençols,
procurant no posar-me histèric,
tractant de no perdre el control
de la situació,
que ara mateix em ve molt gran,
que se me n'ha anat de les mans.
No puc pensar amb claredat.
Em vénen records,
imatges del teu cos immòbil,
com una pedra entre els meus braços,
igual que una nina de drap
estesa al meu costat.
No arriba l'aire als teus pulmons,
no escolte el ritme del teu cor,
se'm fa tot negre en un segon.
El dia més llarg
de tota la meua existencia
dura unes 48 hores,
amb la incertesa a flor de pell
i un mal pressentiment,
fins que per fi el doctor Silance
ens diu que ja t'has despertat
amb la vida per estrenar…
|
||||
5. |
Fosses del silenci
05:18
|
|
||
Passen per damunt,
sense cap contemplació,
profanant la nostra història
amb absoluta impunitat,
la justícia es tapa els ulls:
quatre dècades després
els crims de la dictadura
encara no han sigut jutjats.
No descansarem,
seguirem recuperant
la memòria saquejada.
Exhumarem la veritat,
traurem a la llum del dia
les ferides del passat,
que encara resten obertes
i mai no deixen de sagnar.
Perduraran les conviccions,
amb noms i cognoms,
de milers de persones
que no van renunciar
a la seua llibertat,
que van morir sordament
lluny del camp de batalla.
Encara queda gent
que vol seguir investigant,
que no es conforma amb el silenci
com a única versió oficial.
Encara queda molta gent
que continua escorcollant
tots els registres del franquisme
cercant-hi els seus familiars.
Inevitablement
arribarà un dia en què els murs
que s'han alçat sobre les fosses
començaran a trontollar.
Els mausoleus de la vergonya
cauran pel seu propi pes,
perquè quan la terra brama
fa remoure els fonaments.
Perduraran les conviccions,
amb noms i cognoms,
de milers de persones
que no van posar preu
a la seua dignitat,
que van morir sordament
lluny del camp de batalla.
|
||||
6. |
|
|||
Passen per damunt,
sense cap contemplació,
profanant la nostra història
amb absoluta impunitat,
la justícia es tapa els ulls:
quatre dècades després
els crims de la dictadura
encara no han sigut jutjats.
No descansarem,
seguirem recuperant
la memòria saquejada.
Exhumarem la veritat,
traurem a la llum del dia
les ferides del passat,
que encara resten obertes
i mai no deixen de sagnar.
Perduraran les conviccions,
amb noms i cognoms,
de milers de persones
que no van renunciar
a la seua llibertat,
que van morir sordament
lluny del camp de batalla.
Encara queda gent
que vol seguir investigant,
que no es conforma amb el silenci
com a única versió oficial.
Encara queda molta gent
que continua escorcollant
tots els registres del franquisme
cercant-hi els seus familiars.
Inevitablement
arribarà un dia en què els murs
que s'han alçat sobre les fosses
començaran a trontollar.
Els mausoleus de la vergonya
cauran pel seu propi pes,
perquè quan la terra brama
fa remoure els fonaments.
Perduraran les conviccions,
amb noms i cognoms,
de milers de persones
que no van posar preu
a la seua dignitat,
que van morir sordament
lluny del camp de batalla.
|
||||
7. |
1948
03:27
|
|
||
Hem trepitjat la terra promesa,
hem visitat els camps de refugiats.
Els nens d'Aïda llancen mil pedres,
intenten tombar el mur de l'Apartheid.
Hem vist el fem damunt de les reixes,
botigues tancades en el mercat d'Hebron,
pertot arreu hi ha cases en runes
i homes valents que no abandonen mai.
Hem tractat d'imaginar-nos
que els hereus d'aquesta terra
per fi tornaven a casa
després de seixanta anys d'ocupació
Les mares d'Askar ploren i ploren
mentre ens expliquen el seu gran dolor.
Hem guardat uns minuts de silenci
davant de les tombes dels màrtirs de Jenín.
Hem esgotat la nostra paciència
en cada checkpoint que ens ha tocat creuar.
Hem contemplat la llum del capvespre
des dels terrats de Jerusalem.
Hem deambulat per les platges d'Acre
amb un sol de justícia cremant-nos la pell.
Resulta impossible no enamorar-se
de les lluitadores del 48.
Hem comprovat la força increïble
que podem obtenir si unim les nostres mans.
Hem cantat junts Biladi, biladi
en el Teatre de la Llibertat.
|
||||
8. |
Nit i boira
02:48
|
|
||
La història jutjarà els assassins dels meus companys,
que han mort per defensar obertament uns ideals.
Com podríem retre'ls homenatge a cadascun dels lluitadors
que van perdre la vida construint un món millor,
un món millor?
És inútil preguntar-nos si les seues morts van ser en va,
perquè no n'hi ha marxa enrere, no és possible rescriure el passat.
Com podríem mantenir viu el record de tots aquells herois
que van posar-se mans a l'obra, perseguint nous horitzons,
nous horitzons?
Em ve al cap només una manera i és fer nostre el seu combat,
apropiar-nos de la lluita, reivindicar el seu llegat:
esborrem l'empremta del feixisme, plantem cara als opressors,
arranquem d'arrel les injustícies, brindem en el seu honor.
|
||||
9. |
Inventari
03:09
|
|
||
Passa l'hivern
i no aconseguisc
esborrar del record
alguns dels moments
especials que vam viure
durant els dos mesos
i els vint-i-un dies
que vàrem menjar-nos el món
tu i jo. Avui necessite
posar punt i a part,
vull fer inventari
de totes les coses
que m'has regalat
i que em són impossibles
de guardar al fons d'un calaix:
un sobre blau;
milions de missatges de text;
un e-mail, que guarde
a consciència, com un amulet;
un punt de llibre;
milers de cançons
amb la teua empremta dactilar;
un clauer que té forma
de sargantana;
un tiquet de l'últim peatge
abans de Sabadell;
un paquet bomba que no
va esclatar i conserve
en algun lloc segur.
Encara n'hi ha més:
tinc una targeta
de Can Rectoret;
un llarg poema, regal de Nadal;
mitja dotzena de fotos
penjades al facebook
i un pòster de Muse
rebregat; una entrada de cine
i aquestos texans;
tres nits a l'Escala,
el viatge a París
i cada ciutat que incendiàrem.
Són tants els records
que ja m'he descomptat...
|
||||
10. |
Mil milions
02:42
|
|
||
Una part del món
mira de reüll,
amb indiferència,
l'altra part del món:
mil milions de persones
que no tenen res.
Són els excedents
de la humanitat,
homes invisibles
sense veu ni vot,
que es mengen la ràbia
amb forqueta i ganivet.
Viuen per sota el llindar
de la resignació,
amb un forat a l'estómac.
No tenen dret al futur,
el seu destí ja està escrit,
marcat amb tinta indeleble.
Busquen el seu lloc,
obstinadament,
en les clavegueres
del segle XXI,
saben que l'esperança
és un luxe molt car.
Exiliats d'arreu,
habitants d'enlloc,
són la cara oculta
de la prosperitat
amb què s'omplin la boca
els líders mundials.
|
||||
11. |
Eyjafjallajökull
07:01
|
|
||
No n'hi ha ningú
en l'aeroport.
Em quede esperant
que aparega el meu vol
sobreimprés al monitor,
però està cancel·lat
fins que la cendra del cel
no es desintegre del tot.
Millor, me'n torne a l'hotel.
Agafe el metro de nou,
des del vagó et faig un truc
per convidar-te a sopar,
si estàs lliure aquesta nit.
Avui no em vull sentir sol:
el meu llit és massa gran,
per què no et quedes amb mi
mentre s'adorm el volcà.
|
Streaming and Download help
If you like Pau Alabajos, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp